comença parlant qui????de l’edat antiga que està formada per un conjunt de llibres poètics de la biblia, es entre un home i una dona i està en diàleg, expressa sentiments i desitjos amorosos. La lirica grecollatina te gran varietat de temes i fornmes, un dels temes són la recreació dels mites , critica de la societat de l’època, etc.

Per En segon lloc parlaré de l’edat mitjana que apareix al segle XII a Provença apareix una llengua provençal ???????????????on els autors es deien trobadors i també componien musica per als seus poemes, hi havia gent que cantava això. Es presentava en elavoració mètrica i estròfica i assol gran èxit.  L’amor galant entre un trobador i una dama. aquestèpoca acaba al segle XIII.

L’italià Francesco Petrarca es considerat l’home més modern d’Europa, quan???el seu cançoner està dedicat al seu amor imposible la Laura.

En tercer lloc parlarè de l’edat moderna, el carpe diem, és un motiu literari de l’antiguetat classica que recupera als autors del reneixement, Pierre Ronsard (1524- 1585) poeta del renaixement.

A finals del segle XVIII arriba el romanticisme. Els sentiments i emocions es substitueixen els postulants de la raó.

Friedrich Schiller (1759-1805) escriptor alemany que conrea poesia i teatre.

Per últim explicarè l’edat contemporània què succeeix al segle XIX  on l’home romàntic te els idealsels quals persegueix però no els aconsegueix.

A mitjans del segle  XIX un moviment poètic influeix a la poesia posterior: el simbolisme, aquests poetes  pensen que la llengua literària és  una finalitat, això fa que donin molta importància a l’aspecte del poema.

Charles Baudelaire (1821-1867) iniciador del simbolisme, es considerat com el pare de ka lírica contemporània.

Falta moltíssima informació rellevant. la majoria de frases no tenen sentit, per tant no t’has preocupat de repassar-ho.

Tens un Insuficient.

a)busca informació sobre l’autora i l’època en què va viure:

Neix l’any 1952 fins al 1998, passa tota la infancia al Pla d’Urgell. Va ser poeta, narradora i traductora.

Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.

Es dóna a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes, un alttre llibre de poemes molt important seu es el desglaç.

va viure en l’època de reivindicacion, per exemple????????????? la de Franco i la dels drets dels treballadors, dones?????????????

b) Analitza el contingut:

* indica el tema

* determina l’estructura

* resumeix la informació que conté cada estrofa

* assenyala el to i la intenció del poema

El tema del poema es una reivindicació al seu amor  de la falta de temps i d’atenció que necessita

c) Analitza la forma:

* indica la mesura dels versos i la rima

*determina el tipus de composició estròfica que forma

* Assenyala les figures retòriques que hi trobis

És una sextina, es a dir, sis estrofes de versos decasilabs amb una tornada de tres, en la qual, en la poesia trobadoresca????? hi ha paraules que es repeteixen constantment (horari, paga, setmana, ofici, lleure, que i amor i desig també).

La autora reivindica el seu amor al seu estimat..i fa una comparació amb termes laboral(horari, lleure, paga, ofici)

ella reconeix que la vida no es tan facil, però li dona igual perquè es vol sentir com una adolescent.

voldria estar coverta per uns maons de oci per obliar-se de totes les obligacions del dia a dia

ella es mostra amb molt poca experiència però amb molt desig i aquest desig es el que li fa  pensar i raccionar d’aquesta manera, es mou pel desig.

li diu al seu amor que sap que ell voldria una mica mes de llibertat però que el seu desig que es el que li mou tot el moldria a tota hora

ella compren que ell li repliqui i que vulgui estar amb ella tot el temps que pot pero quan no hi es se li fa molt llarg a ella llavors no te la felicitat plena que ella voldria

tó reivindicatiu, utiitza reclamacions, interrogacions per ferse sentir que li fagi cas.

els versos són decasil· labs y la rima es lleure

signes d’exclamació, de interrogació , al final del poema acaba amb una pregunta retorica.

d) Fes una valoració del poema utilitzant tota la informació que has recollit:

Doncs aquesta poeta reclama que li dediqui més temps la seva parella, i en cada estrofa diuen les seguents paraules:

* què

* horari

* lleure

*paga

*ofici

*setmana

Es tractava de fer UN comentari, no de respondre preguntes per separat. Com a preparació per fer el comentari està bé, però no ho és. A més, és farcit de faltes, per tant no t’has preocupat gens ni mica de fer-ho bé. Tens un 3.

Posted in Deures ]]> http://alejandraferrufinog4.wordpress.com/2009/02/22/exercici-19-de-la-pag-133/feed/ 0 alejandraferrufinog4 http://alejandraferrufinog4.wordpress.com/2009/02/04/93/ http://alejandraferrufinog4.wordpress.com/2009/02/04/93/#comments Wed, 04 Feb 2009 18:25:28 +0000 alejandraferrufinog4 http://alejandraferrufinog4.wordpress.com/2009/02/04/93/ ]]> POESIA

Veure’t tan tranquil

I jo plorant a per tu

Veure’t cada dia

sense poder-te abraçar

trobant a falta el teu amor

espero que tornis a per mi

i tornar a sentir allò que sents quan estimes

necessito sentir-te amb mi

encara que sigui una vegada més

necessito els teu petons

que em feien sentir feliç

necessito les teves abraçades

per saber que algú m’estima

necessito aquelles tardes amb tu

per no voler que passi mai el temps

et Necessito a tu

per poder tornar a estimar

Tens un 7.

PRIMERA PERSONA

Era un matí, jo tenia 5 anys, la meva mare em va despertar dient-me que havíem de marxar, en aquell moment, se’m va venir tot al cap, no m’enrecordaba que avui, hauríem de marxar a l’altra banda del món.                                                                                                                                                              Vaig començar a plorar de cop al veure al meu pare davant meu, el vaig abraçar i em vaig enganxar al seu coll, sabia que havia de marxar i que no el veuria en molt de temps i això feia que estiquès així.

Mentre la mare anava preparant la roba per marxar, jo no parava de plorar fins que vam arribar a l’aeroport, allà em vaig haver d’acomiadar del meu pare, va ser molt dur per a mi, però era el que havíem de fer, vaig plorar tot el viatge, fins que em vaig adonar que plorant, no aconseguiria que el meu pare vingui així que vaig decidir calmar-me i esperar dos anys per veure’l.

TERCERA PERSONA

Això va passar un matí, era una mare que va despertar  la seva filla perquè havien de marxa, però quan va a despertar la nena, ella es va adonar que habien  de anar-se’n lluny.

La nena començà a plorar al veure al seu pare al davant, va anar a abraçar-lo i no el va voler deixar, ja que sabia que no el veuria durant molt de temps.

La mare anava preparant la roba per  la petita mentre que ella no parava de plorar, va plorar de camí a l’aeroport i durant tot el viatge, però va adonar-se que el seu pare no tornaria encara que plori, així va decidir esperar que pasin dos anys i així tornar-lo a veure.
Posted in Deures ]]> http://alejandraferrufinog4.wordpress.com/2008/12/14/correccio-exercici-41-de-la-pag-24/feed/ 0 alejandraferrufinog4 http://alejandraferrufinog4.wordpress.com/2008/12/03/correccio-exercici-10-pagina-50/ http://alejandraferrufinog4.wordpress.com/2008/12/03/correccio-exercici-10-pagina-50/#comments Wed, 03 Dec 2008 21:39:46 +0000 alejandraferrufinog4 http://alejandraferrufinog4.wordpress.com/?p=86 ]]> L’Atori ésun ninja que un dia va perdre les seves estrelles ninja, i això va causar que perdés els ànimsi el no voler sortir de casa seva, pasat mesos de no trobar-ho, va decidir deixar de ser un ninja i va deixar de fer els exercicis que feia cada dia, fins que després d’ un any el seu amic Nobita va a casa d’una amiga seva Yumeku i les veu allà, li pregunta què era i ella diu que s’ho havia trobat, ell li explicà que era de l’Atori i quan ell tornà a tenir les seves estrelles ninja, va voler tornar a sortir, pràctica els trucs ninja, etc.

Hem de tenir les nostres idees clares, i mantenir-les ja que cadascú pensa diferent i hem de valorar les idees de la gent.

No sempre hem de tenir raó, això també és veritat, però hi ha vegades que si la tenim, i encara que no, és la nostra manera de pensar i això es valora molt. També si tenim o no personalitat. Si per exemple, quan ens fan una pregunta a més d’una persona si tothom respon una cosa i tu penses que és una de diferent, no has de canviar d’idea perquè això no seria respondre el que penses sinó que respon el mateix perquè no et diguin res, però no val la pena respondre si el que respondràs no és veritat, ja que el que pregunta es fa una idea equivocada de com ets.

Així doncs, has de defensar els teus pensaments encara que la gent pensi que el que dius està malament, ja que no sempre és així, perquè cada persona té idees diferents de les coses i per tant, pensa diferent.

Tot el subratllat és molt confús, falla en coherència. No has canviat res!!!!!!!

Ad: 1,5

Chr: 0,5

Chs: 1,25

Corr: 1,25

Qual: 1

Total: 6

Final: 4

Em de tenir les nostres idees clares, i mantenir-les ja que cadascú pensa diferent i s’ha de valorar les idees de la gent.

No sempre em de tenir raó, això també es veritat, però hi ha vegades que si la tenim, i encara que no, es la nostra manera de pensar i en això es valora moltP també si tenim o no personalitat,P si per exemple quan ens fan una pregunta a més de una personaP si tothom respon una cosa i tu penses que es unaltra, no has de canviar de ideaP perquè això no seria respondre el que penses sinò que respon el mateix per que no et diguin res, però no val la pena respondre si el que respondras no es veritat, ja que el que pregunta es fa una idea equivocada de com ets.

Així doncs, has de defendre els teus pensaments encara que la gent pensi que el que dius està malament, ja que no sempre es aixíP perquè cada persona te idees diferents de les coses i per tant, pensa diferent.

Tot el subratllat és molt confús, falla en coherència.

Ad: 1

Chr: 0

Chs: 0

Corr: 0

Qual: 1

Total: 2

Era un matí, jo tenia 5 anys, la meva mare em va despertar dient-me que havíem de marxar, en aquell moment, se’m va venir tot al cap, no m‘enrecordava que avui, hauríem de marxar a l’altre banda del món.                                                                                                                                                              Vaig començar a plorar de cop al veure al meu pare davant meu, el vaig abraçar i em vaig enganxar al seu coll, sabia que havia de marxar i que no el veuria en molt de temps i això feia que estigui així.                                                                                                                                                                   Mentre la mare anava preparant la roba per marxar, jo no parava de plorar fins que vam arribar a l’aeroport, allà em vaig haver d’acomiadar del meu pare, va ser molt dur per a mi, però era el que havíem de fer, vaig plorar tot el viatge, fins que em vaig adonar que plorant, no aconseguiria que el meu pare vingues, així que vaig decidir calmar-me i esperar dos anys per veure’l.

TERCERA PERSONA

Això va passar un matí, era una mare que va despertar a la seva filla perquè havien de marxa, però quan va a despertar a la nena, ella es dona compte que han de marxa lluny.                                                                      La nena començà a plorar al veure al seu pare al davant, va anar a abraçar-lo i no el va voler deixar, ja que sabia que no el veuria durant molt de temps.

La mare anava preparant la roba per a la petita, mentre que ella no parava de plora, va plorar de camí a l’aeroport i durant tot el viatge, però va adonar-se‘n que el seu pare no tornaria encara que plores, així va decidir esperar que pasessin dos anys i així tornar-lo a veure.

exercici 6 de la pàgina 34

hola, sóc en Litus, un fantasma molt peculiar, i us vull explicar el problema que tinc, des de ben petit que no sé pronunciar les eles, primer pensaven que al ser petit era una cosa ben normal, però han passat vint anys des  que vaig descobrir que no era que era petit per aprendre-ho, sinó que necessitava ajuda, ja que tot sol no podia fer-la.
Vaig anar a un logopeda, el qual va estar intentant-ho de totes les maneres possibles, cada dia que passava pensava que mai aprendria a dir el meu nom, ni res relacionat amb aquesta lletra i em deprimia tot sol.
A ’escola, tots els companys es reien de mi, deien que mai aprendria a fer-ho, i això m’ensorrava encara més…
Un bon dia, a l’arribar de l’escola, em va venir la mare dient-meque havia trobat solució per al meu problema amb la lletra ela, va dir que hi havia una escola de fantasmes i que potser em podrien ajudar, el primer dia, vaig entrar a la classe amb por, però, vaig veure que hi havia companys que tampoc podien pronunciar alguna lletra i llavors, vaig anar parlant amb ells.
La veritat, és que em va costar bastant aprendre-la a fer, però al cap de 11 anys..la deia perfectament i vaig adonar-me’n que les coses si te les proposes les aconsegueixes.